Breu història de l’evolució dels espais de treball

L’inici del desenvolupament dels espais de treball es remunta cap a l’última dècada del segle XIX, ja que anterior a aquesta data la majoria de persones treballava al camp, al mar o a la mina. A l’edat mitjana, però, ja es dissenyaven espais dins dels mercats per realitzar transaccions, el que avui coneixem com a bancs. Però no és fins al segle XIX on realment es reconeixen aquests espais com oficines de treball.

L’arribada de la Revolució Industrial va marcar un abans i un després en la història dels espais de treball; el telèfon i la màquina d’escriure van tenir un paper determinant en aquesta transformació. Entre mig de tot aquest avanç tecnològic comencen a aparèixer els primers gratacels dedicats exclusivament a oficines. El primer va ser el Home Insurance, construït als Estats Units l’any 1885 i dissenyat per William Li Baron Jenney. Però els que realment van donar a conèixer al món aquesta nova revolució arquitectònica van ser sens dubte els edificis Prudential (Guaranty) —construït a Nova York l’any 1894 per Louis Sullivan i Dankmar Adler— i el Larkin Building —construït també a Nova York l’any 1904 pel conegut arquitecte Frank Lloyd Wright—.

Els primers anys del segle XX se li coneixen com l’època del Taylorisme, on l’enginyer Frederick Taylor (1856-1915) va analitzar l’organització del treball i el temps amb l’objectiu d’augmentar la productivitat a través de la divisió de les diferents tasques del procés de producció. Els espais de treball del Taylorisme es caracteritzaven bàsicament per ser quadriculats i amb mobiliari igualitari per a tots els treballadors per poder controlar fàcilment a un major nombre de persones.

Cap a finals de la Segona Guerra Mundial el Taylorisme es comença a qüestionar gràcies a l’analista Elton Mayo i altres professionals que havien demostrat que el sistema era literalment contraproduent i desmotivador per als treballadors. No és fins a la segona meitat del segle XX on torna a haver un canvi radical en els espais de treball. Després d’anys d’estudi i anàlisi, Robert Propst va dissenyar per Herman Miller l’Action Office, un sistema flexible de mobiliari modular i panells tan versàtils que va revolucionar novament l’estructura de les oficines. Propst va ser el primer en oferir solucions que s’adaptaven a la manera en què realment treballaven les persones.

A partir de la dècada dels 80 apareixen els primers ordinadors generant novament canvis importants en l’organització de l’espai i del treball. L’equipament de les oficines s’havia d’adaptar i donar suport al treballador modern. Els cubicles són el segell de les oficines d’aquesta època; es tractaven de lleugers panells que dividien l’espai entre les taules proporcionant privacitat però sense renunciar al concepte open space, que facilitava la comunicació entre els treballadors i la instal·lació de tots els aparells electrònics.

Entrant ja al segle XXI ens trobem amb que el flux d’informació i la velocitat del treball s’ha accelerat radicalment. Les organitzacions poc a poc van deixant de banda les estructures jeràrquiques per transformar-se en empreses amb líders que treballen de manera col·laborativa amb els seus empleats, fent-los partícips actius i creant un sentiment de pertinença. Avui, les persones i la tecnologia estan connectades i això és tot el necessari per poder treballar des de qualsevol punt del planeta. Actualment, ens trobem a la part de la història on les empreses modernes estan comprenent que un treballador feliç és un treballador més productiu. La flexibilitat laboral permet compaginar la vida personal amb la professional i és la tendència on ens trobem immersos gairebé 20 anys després de començar el segle XXI.